Una dada positiva en aquest temps de crisi és el descens dels accidents de treball en la construcció. Segons les dades de l’Observatori del Departament de Treball de la Generalitat, el 2008 es van produir a la construcció catalana un total de 29.069 accidents, amb un índex d’incidència d’11.290, això és, el nombre d’accidents per cada 100.000 treballadors afiliats a la Seguretat Social. Seguia, doncs, la tendència a la baixa que el sector enregistra des de 2004, amb l’única excepció de l’any 2006, any en què l’índex d’incidència va augmentar, així com en tots els altres sectors productius. En el període que va des de l’agost de 2008 fins al juliol del 2009, a la construcció es van produir 22.287 accidents de treball. Quant als índexs d’incidència respectius del període interanual, van ser de 9.768 en total, amb 9.635 accidents lleus, 120 greus i 12 mortals.

El descens de l’activitat a la construcció pot influir en una reducció de la sinistralitat, en la mesura que això suposa un descens en el ritme de treball, ja que els ritmes alts s’associen habitualment amb més risc d’accidentalitat. Però també hi pot haver d’altres factors, com ara una contractació, en una conjuntura com l’actual, que es preocuparia més per la professionalitat de la mà d’obra, la valoraria i es mostraria més exigent. Això pot ser un factor positiu i implicaria una millora en la qualificació en el terreny productiu, que demana també millorar en el terreny tècnic a l’empresa i en els tècnics pel que fa a la prevenció. Una prevenció que avui demana dedicar-hi més atenció i esforç, incrementar les accions preventives i sotmetre el pla de prevenció a un procés de millora, que seria més difícil dur a terme amb una altra conjuntura.